Roald Dahl

Il·lustració homenatge al centenari de Roald Dahl – 2016

Records

La classe de quart era plena de llibres per tot arreu. Tenia aquella olor peculiar a adjectius, a exòtics noms propis i adverbis extranys; tot i que jo encara no sabia, és clar, que aquella era la olor de les paraules escrites. Les lletres s’apilaven infinites i formaven torres, muralles i castells de paraules. D’alguna manera, em vaig sentir còmoda dins aquella fortalesa. El color càlid del paper antic. La imperfecció de les paraules impreses. La pols a contrallum. –Aquest llibre t’agradarà– em va dir la mestra. Era de Roald Dahl, no recordo quin va ser el primer. Però recordo tota la resta. Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, El fantàstic senyor Fox.

Han passat molts anys i he passat moltes pàgines des de llavors, però encara continuo entrant a la classe de quart. Cada dia obro la porta i m’assalta aquella olor, la olor de les paraules escrites. Ara ho sé. Casa meva fa olor de paraules escrites.

Share: